Quan vaig arribar a les terres belgues mirava endavant i veia un llarg recorregut de cinc mesos, temps suficient, creia, per fer tot el que volia. Escrivia llargues llistes de llocs que volia visitar, viatges que volia fer pels voltants de Bèlgica. Ben cert és que no em puc queixar de tot el que he fet en aquest temps, però en molts casos em deia a mi mateixa “ja ho faré, ja ho faré”. I poc a poc s’acosta el moment de marxar i me n’adono que no he fet ni la meitat del que volia fer. I una de les coses que tenia més ganes de fer era pujar a Holanda a veure a la Rosa. Em quedava poc temps per fer-ho, però ja ho puc tatxar de la llista
ü Anar a visitar a la Rosa a Holanda
Potser no ha estat el millor moment per fer-ho, amb els exàmens traient el cap per la cantonada. Però era aleshores o mai. I la idea de no poder pujar als Països Baixos per visitar a la Rosa no m’agradava gens. Així doncs (i carregada amb els apunts per aprofitar les llargues hores de tren que m’esperaven), un bon dijous de principis de juny vaig encaminar-me cap a Nederland, disposada a aprofitar al màxim dels quatre dies que passaria allà. I és que allò seria una de les últimes coses que faria durant el meu Erasmus, del qual em queden tan sols dues setmanes i uns pocs dies.
I vaja si ho vaig aprofitar. Dijous, 6AM. Em llevo, acabo de preparar les coses i sobre les 7 marxo cap a l’estació, per agafar el primer dels quatre trens que hauria d’agafar aquell matí. Mons, Brussel·les, Antwerpen, Rotterdam i, finalment, a les 12 del migdia, Utrecht. Trobar-me amb la Rosa, abraçar-la, posar-nos al dia... quina sensació tan bona! Tot i que havia matinat molt, em trobava plena d’energia per fer tots els plans que m’havia preparat. I és que només arribar, ja em va fer agafar la bicicleta, juntament amb una colla de gent molt agradable, per fer una excursió al cor d’un parc natural prop de Zeist (poble a la vora d’Utrecht).
Podria escriure línies i línies sobre els quatre dies que vaig passar allà. Zeist, Utrecht, excursió de 40km (anada i tornada) a Amersfoort en bicicleta, Den Haag (La Haya), cerveses amb la tranquil·litat i pau de la platja del mar del nord, sol, calor, cansament però, sobretot, molta felicitat.
Sí, era l’últim que faria per aquí abans d’acabar l’Erasmus, i ho vaig aprofitar d’una manera molt intensa. Dank u wel, Rosa, per aquests magnífics dies. I sé que encara queda molt per tornar-nos a veure, però espero que ho passis genial aquests mesos i espero amb moltes ganes el dia que ens tornem a trobar!
Respecte a mi, ara ve una setmana i poc en la qual toca estudiar a fons. Un cop acabats exàmens, la festa del Doudou i després... Barcelona de nou. Final de l’Erasmus. Sí, queden dues setmanes i dins meu creix un remolí de sensacions difícil d’explicar. Un sentiment d’haver format part de quelcom molt intens i moltes ganes de tornar allà baix, per tornar a compartir instants amb la gent que ara em manca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada