Una setmana de matinar, tot i estar de vacances, fer tanda per la dutxa, agafar trens aquí i allà, descobrir preciosos paisatges mentre viatges, despertar i veure que estàs en companyia de tres fantàstiques persones. Una setmana de desordre, rialles, somriures, xerrades, cervesa, més cervesa, patates fregides, xocolata belga, gofres. Una setmana en companyia. Una setmana memorable.
Diumenge 6 de març: l’arribada.
11h. Agafo el tren direcció Charleroi, amb la companyia d’un bon llibre. Agafo el bus i em planto a l’aeroport. Encara és d’hora, així que segueixo immersa en la lectura, pensant que, un mes abans, era jo la que estava dins de l’avió que ara espero. De cop, escolto a gent parlar català. Haurà arribat ja el vol de Barcelona? M’acosto a les pantalles d’informació i... bingo! Amb molts nervis, espero que apareguin per la porta de les arribades. Pocs minuts més tard, els veig. En Sergi, la Marta i l’Albert a l’altra banda de la porta. Abraçades. Calidesa. Quan veus als amics després d'un temps, te n’adones de tot el que els has trobat a faltar.
Mentre arribem a Mons, xerrem i ens posem al dia. Després de descansar una estona, sortim a passejar pels carrers de la ciutat. I com no podia faltar com a benvinguda, fem la primera ronda de cervesa belga.
Dilluns 7 de març: Namur i Dinant.
Obro els ulls i se’m fa estrany llevar-me en companyia. Primer dia que desperten aquí. Primer dia de matinar. Però és que el dia val la pena, toca visita a Namur i Dinant, ambdós pertanyents a la regió valona (essent Namur la capital de Valònia).
Agafem el tren, res a veure amb els indesitjables trens de la Renfe. Fem una primera parada a Namur, amb una visita ràpida, ja que hem de tornar a agafar un altre tren que ens acostarà a Dinant, poble que va veure néixer a Adolphe Sax, l’inventor del saxofon. A mesura que ens acostem a Dinant, els paisatges són cada vegada més macos. Un cop arribem al nostre destí i baixem del tren, ens sorprenem amb les vistes del poble. Un gran riu, tot de cases que marquen la silueta del poble, una gran catedral que sobrepassa tots els edificis i una roca sobre la qual hi ha instal·lada una fortalesa que, des d’una posició privilegiada, vigila tot el poble.
Després de passejar tranquil·lament, parem a un parc per dinar. El dia acompanya, podem fins i tot treure’ns els abrics. Gaudim una estona més de les espectaculars vistes de Dinant i tornem a l’estació per agafar el tren cap a Namur, visita que hem deixat a mitges.
Voltem per Namur i arribem a la Citadelle, una muralla d’una fortalesa instal·lada en una petita muntanya. Estem cansats, però val la pena pujar. Quan arribem a dalt de tot, ens sorprenem amb les màgiques vistes que tenim de la ciutat: dos rius que conflueixen als nostres peus, esglésies i catedrals que ens saluden des de baix i el sol que poc a poc va desapareixent. Abans de deixar Namur, parem a prendre unes cerveses. Ai, la cervesa belga...
Arribem a Mons i després de sopar ens dirigim a La Paile, bar dels Erasmus a Mons. Xerrem, prenem cervesa i planegem per sobre el dia següent, tot descobrint alguns dels ‘personatges’ de la ciutat.
Dimarts 8 de març: Carnaval de Binche.
Carnavals de Binche, considerats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Segons expliquen, el dia més fort és el dimarts, de manera que ens anem a veure com s’ho munten els belgues per celebrar carnaval.
El que trobem en arribar és molta gent i molta cervesa. La gent, però, no gaire disfressada. I la gràcia? En els personatges del poble que passegen pels carrers, sempre acompanyats pel so d’un tambor. El grup de personatges més important, que tan sols surten el dimarts, són els Gilles. Amb un vestit amb els colors de la bandera belga, els Gilles són característics pel gran barret de plomes que duen. I el més estrany de tot: llencen taronges sanguines. Prop de les 17h, la Grand Place de Binche es va convertir en un autèntic camp de batalla de taronges: com no anessis amb compte, corries perill de ser ferit al cap per un míssil/taronja.
Un cop acabada la desfilada, fugim de les grans masses de gent i ens passegem pel poble, tot buscant la parada de l’autobús que ens ha de portar a casa de nou.
Dimecres 9 de març: Brugge.
Brugge, l’únic indret de Bèlgica que ja havia visitat abans de venir d’Erasmus. I és que és una ciutat tan bonica, que no m’importa gens tornar-hi.
Tornem a matinar i anem cap a l’estació. Després de fer algun que altre transbord (Tournai, Mouscron, Kortrijk) i patint perquè pel que es veu hi ha algun problema a la via, arribem a Brugge, a la regió de Flandes. Reitero que pujar al nord de Bèlgica és realment com si canviessis de país.
Brugge és una ciutat per perdre’s tranquil·lament: estrets carrers de pedra, preciosos edificis, la Grote Markt, petites cases pintoresques, canals, ponts. De fet, Brugge és coneguda com la Venècia del Nord. Passejar per Brugge em porta molts records de quan vaig fer, farà ja dos anys, l’Interrail. És màgica.
A mitja tarda, busquem la cerveseria Halve Maan, una petita fàbrica de cervesa/museu/cerveseria on pots degustar la Brugse Zot, la cervesa que ells mateixos fabriquen. Un dels trets més característics d’aquest indret són les grans prestatgeries plenes de diferents ampolles de cervesa belga. Realment impressionant.
Passegem una estona més i parem a una de les moltes xocolateries que hi ha a Brugge, per endur-nos un dolç record de la ciutat. I com que se’ns fa tard i encara tenim unes 2h de viatge, anem cap a l’estació per agafar un dels trens que ens durà a Mons.
Dijous 10 de març: Brussel·les.
Cinquè dia i toca visitar la capital: Brussel·les. Passegem pel centre, pels pintorescs carrers que envolten la Grand Place, que és força impressionant. Topem amb el Manneken Pis (símbol de la ciutat, literalment ‘el nen que pixa’) i decidim anar cap al barri de la Unió Europea. Allà els edificis canvien radicalment: passem de carrers estrets amb cases antigues a amples carrers amb alts edificis moderns.
Passegem pels parcs que envolten la zona de la UE i tornem cap al centre, per dinar. Per avui, ens deixem d’entrepans i anem a dinar a un restaurant. I és que l’Albert tenia ganes de tastar el plat típic de Bèlgica: els musclos amb patates fregides. Passegem tranquil·lament i agafem el tren de tornada a Mons.
Divendres 11 de març: Mons
Per fi, ens llevem quan volem i no quan sona el despertador. Jo he d’anar al migdia a classe, així que deixo al trio que volti per Mons. Quan ens tornem a reunir, passegem una estona i tornem cap a casa a sopar i vestir-nos per sortir. Anem a La Paile i després de beure cervesa i gaudir amb una cançó d’Estopa (després d’escoltar reggaeton tota la nit...), anem a menjar unes saboroses frites! Omplim l’estómac, agafem dolor arterial i tornem cap a casa.
Dissabte 12 de març: primers comiats.
Pel matí enllestim les coses de la Marta i l’Albert, els primers en tornar cap a Ripollet. Dinem tots quatre i anem a l’estació. Odio els comiats, però sé que just d’aquí a un mes estaré a Ripollet amb la seva companyia i la de molta més gent.
Com que en Sergi encara està per aquí, pugem al parc del Beffroi, des d’on tens les vistes de tot Mons, i fem carioques. Tornem a casa, sopem i, com que estem molt cansats de la setmana, passem la nit veient alguna pel·lícula.
Diumenge 13 de març: silenci.
Com el dia anterior, enllestim les coses d’en Sergi i l’acompanyo a l’estació. Torno a dir-ho: odio els comiats. Torno a casa, acabo de posar-ho tot en ordre de nou i... silenci. El maleït silenci una altra vegada. Acostumar-se a tenir companyia durant tota una setmana fa que el diumenge es faci llarg.
I ara, toca tornar a la rutina, després d’unes petites “vacances”, amb una companyia excepcional. GRÀCIES. Recordar coses, viure moments, veure gaudir als amics, gaudir una mateix, poder ensenyar-los com és la vida aquí... Que aquesta setmana hagi passat tan ràpid em fa pensar en la fugacitat del temps i la seva relativitat. Recordo les primeres setmanes, on els segons eren llargs com dies. Poc després, el temps va anar agafant la seva normalitat, enquadrat en una rutina. I aquesta última setmana, ni me n’he adonat i ja ha volat. Ja han passat 37 dies des que estic aquí. En queden 28 per baixar. I mentrestant, el mes de març anirà carregat de visites (més visites!).
Us trobo a faltar.
I per acomiadar-me: suàsuà, mamasué, mon chèri, unas frits con salsa brazil sivuplé :)
