dissabte, 21 de maig del 2011

"Si vous nous empêchez de rêver, nous vous empêcherons de dormir"

Les acampades i concentracions no només continuen, sinó que es multipliquen. El que va començar fa uns dies a Madrid i Barcelona ha creuat fronteres i s’ha convertit en una protesta a nivell mundial. Alguns l’han batejat com a ‘Maig del 2011’. Com ja deia ahir, les xarxes socials han fet possible que la revolta hagi arribat a un gran nombre de racons del món a una velocitat vertiginosa.

Dijous, les acampades i concentracions es centraven a Espanya i algunes ciutats europees. Avui dissabte, la protestà s’ha estès pràcticament per tota Espanya i Europa, afegint racons de l’altra punta del món com Jerusalem, Quito, Buenos Aires, Hanoi (Vietnam), Rio de Janeiro, Tokio, Sidney...

Acampades i concentracions arreu del món (#campmap)


El gran dubte és: què passarà després de les eleccions d’aquest diumenge? Aquest cap de setmana és un cap de setmana crucial. Avui dissabte, després de posar punt i final a la campanya electoral, comença la jornada de reflexió. Ara és un gran moment per a reflexionar, quan milers i milers de persones d’arreu del món han sortit al carrer per protestar i buscar un canvi en el model polític, econòmic i social. No importa si s’és estudiant o no, si es treballa o s’està a l’atur, no importa la ideologia política, no importa si s’és jubilat, adult, jove o infant. El que importa és que aquesta protesta ha sorgit de manera espontània, pacífica, que és apartidista i està formada per ciutadans diferents i anònims que estan, per sobre de tot, units.

La passada nit, les acampades es van multiplicar pel territori espanyol i cada vegada més gent acudia a les principals ciutats. Tot i que existia l’amenaça de desallotjament, la nit va transcórrer intensa i generalment sense problemes.

 "El sol también sale en Bruselas"




Ahir divendres 20 de maig, Bèlgica també va sortir al carrer. Més de sis-centes persones (espanyols o no) que actualment es troben a Bèlgica van protestar als carrers de Brussel·les. A les 18h30, alguns ‘indignats’ van començar la concentració davant de l’Ambaixada Espanyola, però poc a poc es va anar unint més gent.

   


En gran part, els manifestants eren estudiants. No obstant, la diversitat social era quelcom més que evident. Treballadors, famílies senceres, persones grans... Tots amb ànims d’expressar el seu malestar i indignació. 

 


Pancartes, crits reivindicatius, casserolades, manifestos, un xic de teatre i un minut de silenci pel “segrest de la democràcia”. Tot dut a terme d’una manera pacífica i respectuosa. Tot i no tenir autorització, la policia va informar que si no hi havia cap accident, no desallotjarien. Així, alguns dels manifestants es van traslladar a Schuman, davant de la seu de la Comissió Europea, on cada dia es prenen decisions que afecten a milions de persones. Fins ben entrat el vespre, es va dur a terme una assemblea per decidir què es faria els propers dies.

Així doncs, avui ha estat convocada una altra concentració i assemblea posterior, davant, un dia més, de l’Ambaixada Espanyola a Brussel·les.







DIA: Dissabte, 21 de maig de 2011
HORA: 18h00
LLOC: Davant de l'Ambaixada Espanyola
Rue de la Science, 19
Bruxelles - Belgique










“No et limites a contemplar
aquestes hores que ara vénen,
baixa al carrer i participa.
No podran res davant d’un poble
unit, alegre i combatiu”



 

 "Si no nos dejáis soñar, no os dejaremos dormir"

Enllaços d’interès:

* Recull de material sobre el ‘Maig del 2011’ (Periodismo Humano)
* Extensió de la ‘#spanishrevolution’: Periodismo Humano, Público1, Público2
* Democracia Real Ya - Bruselas (Informació, Fotografies i Vídeos)
* Algunes cobertures del 20 de maig a Brussel·les: Público, EuropaPress

divendres, 20 de maig del 2011

'Démocratie, qui y croit encore?'

I mentrestant, què està passant allà baix?


El passat diumenge 15 de maig, la plataforma Democracia Real YA va convocar manifestacions en diverses ciutats espanyoles. Caracteritzades per ser pacífiques i apartidistes, els manifestants reivindicaven el dret a una democràcia vertadera, criticant el sistema econòmic actual i als polítics i banquers que, lluny de buscar solucions, estan engreixant la crisi actual, robant i enganyant des de ja fa massa temps.

Democracia Real YA ha estat el catalitzador de la revolució que ara mateix s’està vivint al territori espanyol. El seu lema: “ Democracia real: no somos mercancía en manos de políticos y banqueros”. I el més important de tot: el seu caràcter apartidista, asindical, pacífic i anònim. Perquè els manifestants són persones anònimes que està farta del sistema actual. Joves i no tant joves. Adults i nens. Ciutadans en actiu i parats. Estudiants. Gent provinent de diferents classes socials i treballadors de diferents sectors. Tots junts per alçar una veu anònima. Una veu que sens dubte, per fi, està fent ressò.

Alguns l’anomenen el moviment del 15-M. I és que la protesta no es va aturar en les manifestacions. La Plaza del Sol (a Madrid) i la Plaça Catalunya (a Barcelona) van ser ocupades per aquests ciutadans anònims. Malgrat els intents de desallotjament, els acampats segueixen allà, dia rere dia, nit rere nit. Protestant pacíficament, organitzant-se en comissions, decidint a través d’assemblees diàries, aportant cadascú el que pot. Reclamant uns drets, una dignitat. A mesura que passen els dies i s’acosten les eleccions, cada vegada hi ha més ciutadans que s’uneixen a la protesta. Les imatges són impactants. Ja ho diuen que a vegades “una imatge val més que mil paraules”.

Imatge de la Plaça Catalunya (lavanguardia.com)



Tot i que els dos focus principals de la protesta han estat Madrid i Barcelona, en aquests últims dies, moltes altres ciutats del territori espanyol s’han unit a la reivindicació, organitzant acampades i manifestacions. Comptabilitzant, ja són més de seixanta ciutats espanyoles les que han iniciat les acampades.
 
Mapa de les acampades a Espanya


Les xarxes socials, com Facebook i Twitter, i Internet en general, han estat el mitjà gràcies al qual la gent s’ha organitzat d’una manera ràpida. Nombrosos blocs, pàgines al Facebook, canals de televisió en línia... són ara els mitjans de difusió d’aquesta protesta. 

Precisament, gràcies a aquesta connexió mundial, diverses ciutats d’arreu del planeta s’han unit a les protestes. Ja sigui per motius de treball o estudi o per motius personals, alguns espanyols que actualment resideixen en països d’arreu del món han volgut aportar el seu granet de sorra. Així és. Nombroses ciutats europees ja han organitzat concentracions o les han convocat per aquests propers dies: Londres, Lisboa, Amsterdam, Berlín, París, Roma, Atenes, Budapest, Viena, Florència, Brussel·les, Dublín, Edimburg... Però el moviment no acaba aquí, la protesta travessa l’oceà i arriba a ciutats com Mèxic DF, Bogotà, Buenos Aires, Nova York... La protesta està fent ressò arreu del món.

El temor dins l’esfera política creix. La seva resposta als esdeveniments és la mateixa: desallotjaments, repressió policial, prohibició de les manifestacions (VISCA LA LLIBERTAT D’EXPRESSIÓ!). La junta electoral central espanyola ha ordenat la prohibició de la protesta a partir d’aquest dissabte (jornada de reflexió abans de les eleccions). Tot i així, els milers de persones que estan dormint a les places de diferents ciutats des de fa ja uns dies, segueixen endavant amb la seva mobilització.

Islàndia fa uns mesos va constituir una assemblea popular, sense afiliació política, condemnant als banquers corruptes. A Egipte, la revolta popular va forçar la dimissió de Hosni Mubarak, que havia estat al poder durant 30 anys. El món, sens dubta, comença a plantar cara als que ens dominen. Com sortirà tot plegat a Espanya?

Aquest article de Periodismo Humano explica alguns dels motius pels quals aquesta protesta s’ha alçat amb tanta força.

Les opcions per votar no queden reduïdes al PPSOE. Abstencions, vots en blanc i vots nuls poden fer créixer aquest bipartidisme. També existeixen altres partits. Lluny de voler entrar en una opinió personal, us deixo un enllaç interessant.

És curiós això de la democràcia. A Bèlgica els ciutadans estan obligats a votar per llei i, irònicament, aviat farà un any que no tenen govern.



És cert. Ara mateix voldria estar a Barcelona, participant i vivint les protestes. Però no puc. No obstant, a la capital belga també s’ha convocat una concentració, a la qual, sens dubte, hi assistiré.





DIA: Divendres, 20 de maig
HORA: 18h30
LLOC: Rue de la Science, 19
Plaça davant de l'ambaixada espanyola
Bruxelles (Belgique)









Des de fa uns dies ha aparegut un missatge a Internet: “Pega esto en tu muro si tu país no deja que acampes por tus derechos, pero si para ver a Justin Bieber”. Caricatural, però desgraciadament cert.

Des de la petita ciutat belga de Mons, força a tots els que estan alçant la seva veu reclamant els seus drets, força a tots aquells que estan acampant.

Vinyeta de El Roto


Deixo alguns enllaços d’interès:

* Ustream.tv (imatges en directe) a Barcelona i Madrid
* Mapa de les acampades i bloc

La llista no acabaria aquí. Trobar informació a Internet sobre el que està passant és infinitament més fàcil que als mitjans de comunicació tradicionals. Us animo a buscar més informació a través de grups del Facebook, Twitter o blocs.

dissabte, 7 de maig del 2011

I toca posar-se a estudiar…




Ja han passat tres mesos. Tres intensos mesos. Tres mesos en els que surts, coneixes una nova ciutat, un nou país. Coneixes a una nova gent, explores, viatges.

Però arriba el moment que tot estudiant – Erasmus o no – vol eliminar: els exàmens. Sí. Ja ha arribat l’època d’agafar apunts, llibres, lectures i posar-se a estudiar, amb el temor d’un examen en una llengua que des de fa uns mesos utilitzes a diari, però que no domines suficientment com per exposar teories.

La frase que gairebé sempre escoltes en aquests casos és un “No pateixis, que als Erasmus us ho posen tot més fàcil!”. No ho negaré, segurament aquesta gent tingui raó. Però enfrontar-se a aquesta nova situació desconeguda sempre causa una mica de respecte – cosa que, d’altra banda, una ja està acostumada a fer (enfrontar-se a situacions desconegudes, vull dir).

I pensar en els exàmens em porta a pensar en d’altres temes. Final de classes vol dir exàmens. Exàmens vol dir final de curs. Final de curs vol dir final d’Erasmus.

Sis setmanes per acabar l’experiència. I encara queden massa coses per fer i poc temps per fer-les.

El temps. Que relatiu que pot arribar a ser.

Recordo els primers dies, llargs i freds, eterns. Uns primers dies en què tot eren dubtes. Uns primers dies en què pensava que havia fet malament marxant.

Ara, després de tres mesos, sé que no és així. No. Al contrari: marxar d’Erasmus ha estat una de les millors coses que he pogut fer.

Sempre ha existit en mi – i segueix existint – una nostàlgia del que, temporalment, he deixat enrere. És inevitable. Hi ha moltes persones i molts moments que es deixen enrere i que es troben a faltar. Però saps que aquestes persones i aquests moments tornaran a la teva vida en poc temps.

El temps. Que relatiu que pot arribar a ser.

A mesura que passen els dies, es coneixen noves i fantàstiques persones. Es coneixen llocs increïbles. Es viuen experiències que, si no hagués marxat, mai hauria arribat a poder gaudir.

Diuen que és millor penedir-se de quelcom que has fet que no pas de quelcom que no has fet. Però jo no em penedeixo d’haver marxat. No. Perquè a mesura que ha passat el temps he trobat la raó per la qual sóc aquí, he entès el perquè del camí que un dia vaig triar seguir.

I aquest perquè pot tenir molts noms: aprendre, conèixer, patir, gaudir, buscar solucions, experimentar. Viure.

I ara queda poc més de sis setmanes. Sis setmanes en què toca posar-se a estudiar. Però també sis setmanes que s’han d’acabar de gaudir. Perquè, al cap i a la fi, això arriba al seu final.

Una part de mi té ganes de tornar, però també és cert que aquesta part sap que ha d’acabar de gaudir d’aquestes sis setmanes que manquen per finalitzar l’experiència. Una experiència que sempre serà amb mi, que em marcarà i que tantes coses m’ha ensenyat, m’està ensenyant i m’ensenyarà.

I ara, a estudiar!

diumenge, 1 de maig del 2011

Spotify limita els seus continguts per a les comptes gratuïtes

La famosa aplicació per escoltar música en streaming ha començat a limitar avui les seves comptes gratuïtes Spotify Free i Open. A partir d’ara només es podran escoltar 5 vegades cada cançó del seu catàleg de manera gratuïta, a més de limitar a un nombre de 10 hores al mes la música que hi podem escoltar. Aquesta limitació afecta, però, als usuaris registrats abans del 2 de novembre de l’any passat. Aquells qui s’hagin registrat més tard d’aquesta data encara podran gaudir dels serveis de sempre durant sis mesos més.

Alternatives a l'Spotify

No obstant, existeixen altres opcions online per seguir gaudint de la música en streaming sense limitació. Aquesta pàgina recull 12 alternatives a Spotify.

Cinema online

Imatge del portal de Voddler


A principis de juny, Voddler, una empresa sueca que ofereix un servei de cinema online semblant al que ofereix Spotify amb la música, entrarà al mercat espanyol.

Voddler oferirà tant pel·lícules com sèries de televisió i documentals i els vídeos estaran en qualsevol format compatible amb ordinadors, smartphones o tablets.

Tal i com assegura l’empresa sueca, una part del seu catàleg serà gratuït (un 80% de les pel·lícules) i una altra part per usuaris de pagament.

Ja es poden demanar invitacions per provar els serveis de Voddler a través de la seva pàgina web.