El passat diumenge 15 de maig, la plataforma Democracia Real YA va convocar manifestacions en diverses ciutats espanyoles. Caracteritzades per ser pacífiques i apartidistes, els manifestants reivindicaven el dret a una democràcia vertadera, criticant el sistema econòmic actual i als polítics i banquers que, lluny de buscar solucions, estan engreixant la crisi actual, robant i enganyant des de ja fa massa temps.
Democracia Real YA ha estat el catalitzador de la revolució que ara mateix s’està vivint al territori espanyol. El seu lema: “ Democracia real: no somos mercancía en manos de políticos y banqueros”. I el més important de tot: el seu caràcter apartidista, asindical, pacífic i anònim. Perquè els manifestants són persones anònimes que està farta del sistema actual. Joves i no tant joves. Adults i nens. Ciutadans en actiu i parats. Estudiants. Gent provinent de diferents classes socials i treballadors de diferents sectors. Tots junts per alçar una veu anònima. Una veu que sens dubte, per fi, està fent ressò.
Alguns l’anomenen el moviment del 15-M. I és que la protesta no es va aturar en les manifestacions. La Plaza del Sol (a Madrid) i la Plaça Catalunya (a Barcelona) van ser ocupades per aquests ciutadans anònims. Malgrat els intents de desallotjament, els acampats segueixen allà, dia rere dia, nit rere nit. Protestant pacíficament, organitzant-se en comissions, decidint a través d’assemblees diàries, aportant cadascú el que pot. Reclamant uns drets, una dignitat. A mesura que passen els dies i s’acosten les eleccions, cada vegada hi ha més ciutadans que s’uneixen a la protesta. Les imatges són impactants. Ja ho diuen que a vegades “una imatge val més que mil paraules”.
Imatge de la Plaça Catalunya (lavanguardia.com)
Tot i que els dos focus principals de la protesta han estat Madrid i Barcelona, en aquests últims dies, moltes altres ciutats del territori espanyol s’han unit a la reivindicació, organitzant acampades i manifestacions. Comptabilitzant, ja són més de seixanta ciutats espanyoles les que han iniciat les acampades.
Mapa de les acampades a Espanya
Les xarxes socials, com Facebook i Twitter, i Internet en general, han estat el mitjà gràcies al qual la gent s’ha organitzat d’una manera ràpida. Nombrosos blocs, pàgines al Facebook, canals de televisió en línia... són ara els mitjans de difusió d’aquesta protesta.
Precisament, gràcies a aquesta connexió mundial, diverses ciutats d’arreu del planeta s’han unit a les protestes. Ja sigui per motius de treball o estudi o per motius personals, alguns espanyols que actualment resideixen en països d’arreu del món han volgut aportar el seu granet de sorra. Així és. Nombroses ciutats europees ja han organitzat concentracions o les han convocat per aquests propers dies: Londres, Lisboa, Amsterdam, Berlín, París, Roma, Atenes, Budapest, Viena, Florència, Brussel·les, Dublín, Edimburg... Però el moviment no acaba aquí, la protesta travessa l’oceà i arriba a ciutats com Mèxic DF, Bogotà, Buenos Aires, Nova York... La protesta està fent ressò arreu del món.
El temor dins l’esfera política creix. La seva resposta als esdeveniments és la mateixa: desallotjaments, repressió policial, prohibició de les manifestacions (VISCA LA LLIBERTAT D’EXPRESSIÓ!). La junta electoral central espanyola ha ordenat la prohibició de la protesta a partir d’aquest dissabte (jornada de reflexió abans de les eleccions). Tot i així, els milers de persones que estan dormint a les places de diferents ciutats des de fa ja uns dies, segueixen endavant amb la seva mobilització.
Islàndia fa uns mesos va constituir una assemblea popular, sense afiliació política, condemnant als banquers corruptes. A Egipte, la revolta popular va forçar la dimissió de Hosni Mubarak, que havia estat al poder durant 30 anys. El món, sens dubta, comença a plantar cara als que ens dominen. Com sortirà tot plegat a Espanya?
Aquest article de Periodismo Humano explica alguns dels motius pels quals aquesta protesta s’ha alçat amb tanta força.
Les opcions per votar no queden reduïdes al PPSOE. Abstencions, vots en blanc i vots nuls poden fer créixer aquest bipartidisme. També existeixen altres partits. Lluny de voler entrar en una opinió personal, us deixo un enllaç interessant.
És curiós això de la democràcia. A Bèlgica els ciutadans estan obligats a votar per llei i, irònicament, aviat farà un any que no tenen govern.
És cert. Ara mateix voldria estar a Barcelona, participant i vivint les protestes. Però no puc. No obstant, a la capital belga també s’ha convocat una concentració, a la qual, sens dubte, hi assistiré.
DIA: Divendres, 20 de maig
HORA: 18h30
LLOC: Rue de la Science, 19
Plaça davant de l'ambaixada espanyola
Bruxelles (Belgique)
Des de fa uns dies ha aparegut un missatge a Internet: “Pega esto en tu muro si tu país no deja que acampes por tus derechos, pero si para ver a Justin Bieber”. Caricatural, però desgraciadament cert.
Des de la petita ciutat belga de Mons, força a tots els que estan alçant la seva veu reclamant els seus drets, força a tots aquells que estan acampant.
Vinyeta de El Roto
Deixo alguns enllaços d’interès:
* Latele
La llista no acabaria aquí. Trobar informació a Internet sobre el que està passant és infinitament més fàcil que als mitjans de comunicació tradicionals. Us animo a buscar més informació a través de grups del Facebook, Twitter o blocs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada