«Revolution des frites»

Sota el lema «Revolution des frites» (Revolució de les patates fregides), ahir, 17 de febrer, es van organitzar concentracions estudiantils a diverses ciutats de Bèlgica, demanant la unitat del país. I és que ahir es complien els 249 dies sense govern a Bèlgica, superant la marca que ostentava Irak, país que l’any passat va trigar 249 dies en pactar un nou executiu, tot i que no va ser fins 40 dies després que no es va formar el nou govern.

El passat 13 de juny el rei Albert II va haver de convocar eleccions anticipades, degut a la caiguda del govern a l’abril de l’any passat. El vencedor a nivell estatal i a la regió de Flandes va ser l’independentista Bart de Wever (del partit Nova Aliança Flamenca – N-VA), mentre que a Valònia va guanyar Elio di Rupo (del Partit Socialista). Com que cap dels dos partits no va tenir la majoria suficient per governar, es van veure forçosament obligats a pactar un govern. Uns pactes que a dia d’avui no han arribat a un acord. Alguns dels problemes, a banda de les diferències culturals i lingüístiques de les dues regions, són la separació lingüística i electoral de Brussel·les o el finançament regional.

Albert II ha prorrogat dues setmanes més el mandat del mediador Didier Reynders, que ha d’elaborar un informe sobre la situació. Reyders és un dels molts mediadors que ha intentat sense èxit aconseguir el pacte entre les dues forces polítiques. Mentrestant, el vell govern de coalició segueix exercint de govern en funcions, tot i que amb poders molt reduïts, sense poder decidir sobre assumptes d’interès nacional.

Aquesta situació ha provocat nombroses protestes per part dels ciutadans, que han dut a terme diferents iniciatives. Així per exemple, des de ja fa uns mesos es va iniciar una acampada virtual davant del número 16 de la rue de la Loi, residència del primer ministre belga, per reclamar una indemnització si no es forma govern aviat. També s’ha posat en marxa una web que fa el compte enrere per batre el rècord absolut del món de país sense govern, en aquest cas es pren la xifra dels 289 dies d’Irak. Un comptador que arribarà a zero el proper 30 de març. 

El passat 23 de gener la plataforma SHAME va organitzar una manifestació que va esdevenir multitudinària pels carrers de Brussel·les, amb la intenció de ser políticament neutra.

Altres iniciatives han estat la proposta de Benoît Poelvoorde, un dels actors més coneguts a Bèlgica, de deixar-se créixer la barba fins que no es formi govern; o la proposta de la senadora del partit socialista flamenc Marleen Temmerman que les dones dels líders polítics no mantinguin relacions sexuals fins que no s’arribi un acord (una vaga de sexe que deixa a la dona com a objecte sexual, permeteu-me ser subjectiva).

Alguns han pres la xifra dels 249 dies per marcar el rècord del món de país sense govern. És per això que la plataforma juvenil ‘No en el Meu Nom’, formada per estudiants d’universitats de Flandes i Valònia, va convocar ahir a diverses ciutats del país concentracions per reclamar la unitat de Bèlgica, sota el nom ‘Revolution des frites’, un dels símbols gastronòmics del país. Així, les ciutats valones de Lovaine-la-neuve i Liège han organitzat actes simbòlics al llarg de la tarda; a Brussel·les s’ha dut a terme una manifestació des de les universitats de la capital i s’ha celebrat una degustació de patates fregides i cervesa; a Gent (Flandes) s’ha pretès que 249 persones participessin en un macro streaptease, però tan sols unes desenes d’estudiants s’han animant; i a la ciutat flamenca de Leuven s’han distribuït paquets de patates fregides.

Aquesta ‘Revolution des frites’ ha pretès ser un acte de reivindicació, que busca la unitat del país. Si no es forma govern abans del proper 30 de març (moment en què s’haurà batut el rècord del món absolut), els ciutadans anuncien tornar a protestar en aquesta data.