Hand werpen

Dissabte al matí. Sis i mitja. Sona el despertador. ¡No pot ser! No sóc capaç de matinar entre setmana i ho faig un dissabte. Però és que valia la pena: excursió a Antwerpen, ciutat de la zona de Flandes, al nord de Bèlgica. Després d’una estona donant voltes al llit (cosa que és habitual), m’aixeco i emprenc el camí cap a la Gâre de Mons. Allà ens reunim uns quants estudiants Erasmus (d’Alemanya, Àustria, Turquia, Finlàndia, Polònia...), tots amb cares de son. Agafem el primer tren cap a Brussel·les, on farem transbord i agafarem un altre tren cap a Antwerpen. Baixem a l’estació d'Antwerpen Centraal, que és considerada, arquitectònicament, la quarta millor estació de tot el món. Una estació, que per altra banda, ja havia trepitjat fa prop de dos anys a l’Interrail, cosa que em porta molts bons records. Allà ens espera un guia, un estudiant de la ciutat que ens oferirà un recorregut per la ciutat.

Sortim a la ciutat. Fa molt fred, des de que estic aquí és el dia que més fred he passat amb diferència. Donem una petita volta pels barris xinès i africà, molt propers a l’estació. Agafem un tramvia i anem cap al Koninklijk Museum voor Schone Kunsten, el Museu de les Belles Arts, per observar el gran edifici, tot i que no entrem perquè ens portaria molt temps visitar-lo. Passejant pels carrers ens acostem al Fotomuseum, on entrem per fer una visita. L’exposició Hungry Eyes mostra diverses fotografies relacionades amb el menjar, de tres autors diferents. El que més em crida l’atenció és l’obra de Dimitri Tsykalov, amb els seus treballs Fruit Skulls i Meat.

Passegem pels carrers del centre, de pedra amb cases de la típica arquitectura belga. Ens aturem a una fritkot (‘friterie’, en neerlandès) per menjar el plat estrella de la gastronomia belga: les patates fregides! Després d’omplir els estómacs, passegem per la Onze Lieve Vrouawekathedraal (Catedral de Nostra Senyora) i la Grote Markt, la plaça principal, on una estàtua commemora el nom de la ciutat., basada en una llegenda L’estàtua mostra al guerrer Brabo llençant la mà que havia tallat al gegant Antigoon. ‘Mans llençades’, en neerlandès ‘hand werpen’, Antwerpen.

Realment, en passejar pels carrers d’una ciutat de Flandes te n’adones de les diferències entre les dues zones de Bèligca... per l’idioma principalment, però també la gent i les costums... les bicicletes a Flandes són tradició, has d’anar amb compte de no ser atropellat per un ciclista, mentre que a Valònia la bicicleta no és tan habitual.

Seguim passejant i arribem a la zona del riu Scheldt i el castell reconstruït de Het Steen. Per tornar cap a la Grote Markt passem per la zona on, segons el guia, es concentren les màfies de la ciutat i el barri vermell, que recorda al d’Amsterdam. Abans de tornar cap a l’estació fem parada a una botiga de xocolata belga.

Al tren de tornada, gairebé tots ens quedem adormits. Ha estat un dia llarg i hem caminat molt. També hem passat molt fred, però ha valgut la pena. Antwerpen és una ciutat preciosa, amb un encant natural.

Però abans de tancar el dissabte, i havent fet una parada abans per casa, vaig a La Paile d’Or. Amb música de fons d’una jam session de Jazz, trobo un ambient tranquil i perfecte per a conèixer i parlar amb uns nous Erasmus de l’altra universitat de la ciutat provinents de Canadà, Holanda, República Txeca, Regne Unit i, com no, també d’Espanya. Una gent molt agradable que em fan passar una molt bona estona.

 

Més fotografies al Flickr